Carrer

Micronovel.la de ciencia ficció.

Albert Cardona, 24 de setembre de 2002.

El noi creuava el carrer. S'aturà.

Quan el semàfor es posà verd, els cotxes arrencaren i passaren pel seu costat. Alguns li llançaren furioses pitades de clàxon, altres se'l miraven i li cridaven variants de "surt del mig" o "aparta". El noi no es mogué.

De fet no s'havia mogut ni un milímetre des de que s'havia aturat.

El semàfor es posà vermell i ara creuaren els vianants. "Mou-te nen", "aparta", "camina, que et xafaran". Tot un desplegament d'obvietats gens originals.

Tornà a canviar el semàfor. Tornaren a tocar el clàxon els cotxes. Tornaren a advertir-lo els vianants. Al cap d'una estona, aparegué un guarda urbà.

Aparcà la seva moto, es tragué el casc i el deixà penjat al manillar, amb tota la parsimònia de qui es veu curull d'autoritat i poder de redreçar els entorts. Amb més calma i més lentitud, s'acostà a l'immòbil vianant.

_ Escolta noi, surt del mig del carrer que t'atropellaran.

(Silenci)

_ Escolta, mira, si no surts t'hauré de multar per obstrucció del trànsit. Que als vianants també us podem multar si no compliu amb les normes de circulació.

(Silenci)

_ Mira, noi, farem una cosa. Jo me'n vaig fins a la moto i quan torni tu hauràs marxat, d'acord? Que no n'hi ha per tant com per multar-te. Au, corre.

(Silenci)

El guarda se'n va fent una obra mestra de la parsimònia bípeda, arriba fins a la moto, crida per la radio i se'n torna al noi.

_ Nano, tu no estàs bé. Apa, surt d'aquí.

El guarda l'estira de la camisa però el noi no es mou. L'abraça per l'espatlla i intenta arrossegar-lo i no se'n surt. No l'ha desplaçat ni un pèl. El que havia de ser un cas ben senzill se li està fent costa amunt i, confós, es dedica a les coses que sap fer. El guarda atura el trànsit.

Al final del carrer sona l'ambulància que havia cridat el guarda. Un cas ben insòlit, es deien els infermers. Un noi aturat enmig del paviment, però sense estar ferit. I perquè ens han cridat?

_ Es que no es movia gens; no els sembla que ni tan sols parpelleja?

_ Ara que ho diu, potser té raó.

Els infermers proven d'endur-se'l i descobreixen que no poden. El guarda els ajuda, els ajuden dos forçuts vianants. Al cap d'uns minuts són una bona colla de mans i braços que estiren i empenyen al noi aturat.

No es mou. No el poden moure. El noi està immòbil.

La setmana següent l'alcalde inaugura l'Estàtua al Vianant. "Perquè estem treballant per a fer una ciutat més agradable per als vianants on el cotxe deixi de tenir un paper preponderant." "Aire més net, menys soroll. Estem fent país."

Al fons, un guarda explica una història sobre com van col.locar l'estàtua sense avisar i que quasi se l'emporten per davant els cotxes. "Ho haurieu d'haver vist, allà al mig clavada sense ni una senyal. Encara bo que no hi va xocar ningú. Aquests polítics i les seves campanyes; ben grillats tots."

Al mig de la illeta una pestanya vola fins al terra.